15 de gener 2006

Vietnam: Beachfront


Quy Nhon Beach
penjat per litos a les 18:08

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Iiieeep Litoschka!

He passat uns dies colgat sota una allau plurilingüe de traduccions i sense poder pasturar els ulls per aquest prat. Deixo aquí la meva cagadeta per allò del "read first last" (si és que es diu així).

El portàtil altra vegada, el portàtil amb tanta "olor" (o va en sèrio, aquesta vegada?)

Ha estat una sort no poder entrar durant uns dies ja que això m'ha permès de llegir seguits tots els textos de la sèrie (almenys els que portes penjats). Si tu et sents com un personatge del Houllebecq, i no m'estranya, jo em sento com un "lector" del Houllebecq, només que això teu és més curt i més bo.

Plenament encertada la descripció que fas dels assegurats, catalogats, etc. Sempre que penso a anar/tornar a Alemanya em fa enrere el pensament escruixidor que allò està plagat d'alemanys. I és que Alemanya és el país dels alemanys (metafísics, somiatruites, i el que és pitjor, obsessionats a fer Karrier). No m'estranya gens, doncs, el teu desfici de viatges/realitats.
És clar que, ai las!, almenys ells tenen cafès amb finestres.

M'han agradat molt les fotos, tot i que dius, tal com he entès, que aquestes no són les bones. Veig que en els retrats t'hi han sortit els ulls, i això que (si se'm permet la boutade) aquesta vegada ho tenies més difícil.

Prenc nota de la teva recomanació del concert del Lliure. Encara ens trobarem tots allà, tots els visitants d'aquest blog, vull dir.

Una abraçada,

Marc

15 de gener, 2006 20:29
litos ha dit...

Home, Marc, ara semblarà que ens haguem canviat els papers, però quan llegeixo això que dius no puc evitar pensar que Catalunya està plena de catalans (és un dir); en tot cas, és ben clar que qui no té un all té una ceba. Un dia d'aquests faré un post amb quatre coses que em van colpir en aquest sentit quan vaig ser a Barna per Nadal.

Per cert, he anat penjant les fotos sense un ordre cronològic definit, sinó més aviat intantant seguir alguna cosa així com un fil argumental. En tinc encara un bon grapat i les aniré penjant en els propers dies, però no, no seran substancialment millors de les que he penjat fins ara.

Gràcies per llegir-me, per comentar-me i per mantenir la flama. Una abraçada per a tu i per a la D.

18 de gener, 2006 11:28
Anònim ha dit...

I és que aquí ha arribat que també podem subscriure allò de "nosaltres, els alemanys" o, si vols, "alemany(itzat)s"

M.

18 de gener, 2006 12:03
Anònim ha dit...

Per cert, sobre aquest lligam alemany-català resulta molt aclaridor el magnífic text de Hofmannsthal "Die Briefe des Zurükgekehrten" (1907). S'hi descriuen les impressions d'un que, després de passar mitja vida en terres remotes i exòtiques, acaba de tornar al que ja no reconeix com el seu país i entre una gent on no troba cap vida (per bé que els concedeix la cortesia i l'habilitat pels negocis). Fixa't on arriba la cosa que, davant la manca de vida al seu voltant, recorda amb nostàlgia una setmana que va passar tancat dins un femer sense altra companyia que la d'una vaca. N'hi ha una traducció castellana correcta, però només correcta, a Plaza & Janés (2001). Que jo sàpiga, no n'hi ha cap de catalana.

18 de gener, 2006 14:39

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)