10 de juliol 2008

02 de juliol 2008

Joga bonito


Després d'una llarga agonia, la setmana passada la Caldera De Ca Meva ens va deixar definitivament (E.P.D.) després de rebre l'extremunció al crit de "cagomcony, ara m'hauré de dutxar amb aigua freda". L'Aparell d'Aire Acondicionat Que Mai Utilitzo, el Calefactor Cutre Del Lavabo i el Ventilador Que Em Deixen Cada Estiu Els Meus Pares preguen per la seva ànima i agraeixen les mostres de condol de la Nevera, la Rentadora, l'Aspiradora, els Fogons i la resta d'aparells que han compartit amb ella el consum de gas i electricitat durant tots aquests anys.

Malgrat l'evident dolor que sentim (sobretot la meva desconsolada cartera), la vida continua pels que quedem, i ahir em van instal·lar una caldera nova: italiana, petitona, més presumida i sofisticada que la seva predecessora, però amb menys classe, és clar, que la difunta era francesa. Van caldre dos tècnics i un peó per instal·lar-la en dues fases, separades per un dinar greixós que van suar en penitència sota el sol aclaparador que tant s'apropa en aquestes dates equinoccials a les rajoles de la meva modesta terrasseta.

I malgrat les condicions adverses, l'artista que va dirigir l'operació va pensar: per què ho hem de fer fàcil quan podem fer-ho bonic? Es va deixar portar i va convertir-se en un mer missatger de les muses, aliè a les màximes pitagòriques i la prosaica utilitat de la geometria euclidiana. El resultat el podeu veure a la foto superior.