26 de gener 2006

Berlin, -17ºC


Schlachtensee

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Deutschland, eine Winterreise. O al mal temps, cara morada.

El desembre del 1997, a Berlín, també vam arribar als 17 sota. La cara em va agafar una coloració tirant a lila, per no dir francament morada, però, en això, no sé, encara, si hi va tenir més pes la incomfortable temperatura o l'estufa de carbó amb què estava equipada la meva habitació.

Abriga't bé i pren-t'ho amb calma, nano!

Marc

Anònim ha dit...

Inconfortable ortografia!

M.

litos ha dit...

Buf, la calefacció de lenya ha de ser un veritable martiri. Últimament ha fet molt de fred durant molts dies, i als vespres, aquí a Prenzlauer Berg (que per a qui no hagi estat a Berlin és un barri de gent jove i edificis tirant a antics) hi flota un smog que dóna un aire la mar de misteriós als carrers. Avui, però, sembla que ja no fa tant de fred, les temperatures volten els 0 graus i a les radios avisen que els llacs començaran a fondre's aviat i que la gent vagi amb compte si hi van a patinar.

Anònim ha dit...

Un veritable martiri, l'estufa de carbó, com el que va passar Kafka a Berlín:

"Verbraucht alle Kohle; leer der Kübel; sinnlos die Schaufel; Kälte atmend der Ofen: das Zimmer vollgeblasen von Frost; vor dem Fenster Bäume starr im Reif; der Himmel, ein silberner Schild gegen den, der von ihm Hilfe will. Ich muss Kohle haben; ich darf doch nicht erfrieren; hinter mir der erbarmungslose Ofen, vor mir der Himmel ebenso..."

Així comença el conte "Der Kübelreiter" (El genet del cubell), escrit en un deliri de Kafka produït pel fred berlinès, un fred i un carbó que prou van agreujar-li la seva tuberculosi.

N'assajo una traducció:
"Esgotat tot el carbó; buit el cubell; sense sentit la paleta; l'estufa respirant fred; l'habitació glaçada pel vent; a l'altra banda de la finestra arbres rígids de gebrada; el cel, un escut de plata girat contra aquell qui en vol ajut. He de tenir carbó; no em puc pas congelar; darrere meu l'estufa impietosa, al meu davant el cel impietós..."

M.

Anònim ha dit...

Seria més correcte, segurament:

"no m'he de congelar"

M.

log ha dit...

Yo (jo) me quedo (em... algo con agafar) con la frase de Joseph Roth (amb aquest que diu el Josep Roth), que era vienés (que era de Viena): "In Berlin friert man auch bei +15 Grad".

Una vez más queda claro que la austrohúngara era una civilización superior.

Anònim ha dit...

Tornant a la traducció de Kafka, diria:

"davant la finestra arbres rígids sota la gebrada"

Queda clar que la traducció és un procés de traducció llarg, obsessiu, kafkià.

litos ha dit...

I no trobes que és precisament això, aquest punt d'obsessió, el que el fa una feina tan gratificant?

Molt bé això de "sota" la gebrada: jo sempre havia pensat que gebrada era l'acció de gebrar ("aquesta nit ha fet una gebrada", p.e.), però llegeixo al DIEC que és el "diposit de gebre damunt els objectes". Magnífic.

Luis, xiquet, me quedo = em quedo; con la frase de J.R. = amb la frase de J.R.; que era vienés = que era vienès. Més fàcil del que sembla, no?

Anònim ha dit...

Certament, l'obsessió és molt gratificant per tal com ens omple els dies i les nits desvagades. Ara bé, té el seu contrapunt sinistre (Kafkià) quan hom és xuclat pel remolí de l'ultracorrecció. ¿O no se t'eriça el cabell quan, havent donat moltes voltes, et trobes allà on eres al començament?

Hofmannsthal digué que les paraules humanes "sind gesegnet mit dem Segen der Widerruflichkeit" (són beneïdes amb la gràcia de la revocabilitat), i la traducció n'és la millor prova. La tasca del traductor deu consistir a fer que aquesta Segen no esdevingui Fluch.

Subscric l'admiració per la cultura austrohungaresa. Potser en la seva superioritat hi té alguna cosa a veure la preponderància de l'element jueu: Roth, Hofmannsthal, Zweig, Kafka, Polgar, Broch, Kraus, Wittgenstein, Billy Wilder, etc.

Jahvé n'hi do!

M.