22 juny 2011

25 març 2011

06 març 2011

Eden



25 gener 2011

L'especialització és per als insectes

Aquest mantra m'acompanya des de fa temps, indissolublement lligat a un optimisme que molts considerarien infundat. Ara veig que no sóc l'únic que pensa així.
I els pessimistes amb vocació alliçonadora podeu dir el que volgueu, que mentre us tingui al davant us donaré la raó amb tot el cinisme de què sigui capaç.

24 octubre 2010

13 octubre 2010

Bim bom bim bim bom...

É só isso meu baião
E não tem mais nada não
O meu coração pediu assim, só...

10 octubre 2010

Més Gipi

Els de La7 han tret el vídeo de l'intervista barbarica que li van fer a Gipi. Suposo que si hagués estat una merda l'haurien deixat, però és realment bona. Per sort, a YouTube n'hi queda un tros.

02 octubre 2010

I'd rather dance

En un altre post vaig comentar l'arribada a casa d'una nova caldera. Bé, doncs ha resultat ser una mala puta que s'ha espatllat tres mesos després de vèncer la garantia (no us compreu mai una Ferroli, per cert. Vaig escriure a la marca amenassant-los que em faria ressò de la mala qualitat dels seus productes, però no he rebut cap correu de resposta, ni cap oferta de reparació gratuïta, i encara menys una indemnització milionària. Ergo, tindran el que es mereixen: tenint en compte l'extraordinària difusió d'aquest blog, no crec que venguin ni una caldera més a partir d'ara).

Bé, aquest només ha estat un més d'una llarga llista de contratemps ridículament relacionats amb uns paperets de colors que em veuria amb cor d'imitar amb llàpis de color, per exemple, si no fos pel fet que em podrien fotre a la trena si mirés d'intercanviar-los (legítimament, no?) per una cistella plena del Mercadona. Una més, doncs, en una llarga successió de foteses que, juntes i encadenades, tenen com a resultat un considerable encongiment de gònades quan et lleves al matí i penses què et depararà el dia. Que m'he sentit un desgraciat darrerament, vaja.

Però ara, en aquest precís instant en què escric això, ara, és diferent. Remato una llarga jornada laboral a l'estudi amb un got de Glenlivet i una bona cançó a l'Ipod: veig que enganxo la güifi (guai-fai, perdó) del bar de perroflautes del costat i en busco el vídeo al Youtube. Inevitablement, comença la coreografia. Amb els porticons tancats, és clar.

Hi ha coses com aquesta que poden canviar una dinàmica. Això espero, vaja.

22 setembre 2010

Butano


Sembla que ha refrescat, penso en l'hivern que vaig passar l'any passat a l'estudi i em plantejo la possibilitat d'adquirir una d'aquelles entranyables catalítiques que escalfaven les aules de l'escola, que eixugaven la roba molla els dies de pluja i fonien el formatge dels entrepans perquè arribessin al punt a l'hora del pati. Escric butano al google per saber si encara se'n venen i començo a llegir per triar una entrada. A la segona pàgina de la cerca hi trobo això:


I no sé ben bé què pensar, no sé d'on ha sortit ni quan fa que rutlla, només hi reconec dos noms entre el que dedueixo que és una barreja de noms reals i pseudònims, i els dos són de gent que m'agrada. Començo a llegir i decideixo consumir-lo a poc a poc, en petites racions, perquè duri més.



20 setembre 2010

Avís a navegants




Perquè no penso seguir la vaga general
perquè els sindicats a mi no em solucionen res...


Us ho adverteixo, he estat practicant, després no digueu que no us he avisat.

17 setembre 2010

Gipi

Us deixo aquí una entrevista a Gipi, el que per a mi és un dels millors narradors gràfics del moment. Les seves eines són un traç solt, tan personal com convincent, i uns enquadraments cinematogràfics que s'adapten perfectament al seu procés de treball, en què la història es desenvolupa a mesura que les imatges van prenent forma. Lluny de qualsevol virtuosisme, m'impressiona la capacitat que té d'imaginar-se el que explica, una visió privilegiada que, unida a una maduresa envejable en l'execució, té com a resultat una obra que m'emociona per omissió: deixo de pensar-hi, em poso els seus ulls com si fossin unes ulleres i m'empasso, devoro el que m'explica, i quan acabo tinc ganes de tornar a començar, conscient com sóc que hi ha moltes coses per assaborir que m'han passat per alt en la primera lectura.

11 setembre 2010

Noma Bar



S'ha de pensar molt amb el llapis per arribar a fer el que fa Noma Bar, un il·lustrador israelià capaç de crear imatges com aquesta, en què l'enginy supera qualsevol virtuosisme. Les coincidències de les seves creacions són fruit d'una recerca manual, d'omplir moltes llibretes amb apunts abans d'asseure's davant de l'ordinador. M'emociona veure tant talent condensat.

24 agost 2010

Edmond Baudoin

Des que vaig tenir el plaer d'assistir a una conferència-demostració seva al cececebé fa... temps (jo què sé), Edmond Baudoin és un dels meus dibuixants preferits. És un home extraordinàriament vital, inquiet, amable, que aconsegueix comunicar tant bé quan dibuixa com quan parla. Veure'l dibuixar va ser tota una experiència. Com ell mateix diu, dibuixa amb tot el cos. I amb tota l'ànima, afegiria jo.

12 agost 2010

22 juliol 2010

Correccions

Em busco, em trobo, i llegeixo una crítica d'una de les meves darreres traduccions. Més concretament, la traducció d'un text que l'autora va revisar personalment, atès que parla i escriu el castellà tan bé o tan malament com jo. I em poso vermell, començo a suar, tot sol davant la pantalla, passo vergonya. Ha deixat pel final la menció a la traducció. i, suposo que per manca d'altres arguments, el crític enumera i ubica (amb números de pàgina inclosos) totes les errades que he comès. Miro de convèncer-me que n'hi ha poques, que no està tan malament, que moltes són discutibles, que en algun cas fins i tot s'excedeix, però em maleeixo els ossos igualment, i maleeixo els seus també, per què no dir-ho. Aleshores reviso les dades del llibre i m'adono que qui em condemna públicament (Ricardo Senabre) o bé m'ha canviat la mare o bé no és capaç ni tan sols d'escriure bé el meu segon cognom. I no puc evitar preguntar-me quantes errades hauria comès ell en tres-centes pàgines escrites contra rellotge.