27 de novembre 2009

15 de setembre 2009

13 de setembre 2009

Pizzicato Five

"honto ni chikagoro fukeiki
honto ni sekai wa fukeiki
honto ni chikagoro
nandaka tsumaranai"

03 d’agost 2009

19 de juliol 2009

04 de juliol 2009

01 de juliol 2009

Oh my god!


Estic cada cop més fascinat pels il·lustradors de veritat, amb ofici. Potser és una reacció a la superficialitat dels il·lustradors moderniquis que tanta ràbia em fan. I ara digueu-me convencional, que em deixo portar pel mainstream i totes aquestes coses que tant em rellisquen o que en tot cas m'afalaguen, però gent com Dice Tsutsumi (quin nom!) m'enlluernen, capaços com són de plasmar tant savoir faire en una sola imatge: llum, composició, traç, concepte... és molt complet, molt. M'encanta, molt.

01 de juny 2009

Enllaços

Obro un post per comentar els enllaços que he afegit. És una cosa que no havia fet fins ara per mandra, però he decidit eliminar aquesta paraula del meu diccionari, o sigui que endavant:

He subsituït l'enllaç a la pàgina de Kalikoko per la del blog, que com a mínim s'actualitza de tant en tant.

Atenció a Dolce Vita, com deia Ivà per mitjà del seu personatge Maquinavaja: "En esta mierda de mundo sin ética, a las personas sensibles sólo nos queda la estética". Un regal sensible, de veritat.

Barbara Fiore era un enllaç necessari, imprescindible des de fa temps. Ara ja podré dormir tranquil i content.

Polyminthe és el blog d'un il·lustrador com n'hi ha pocs, amb un ofici impressionant i un munt de feina admirable. No us perdeu la història que va dibuixar sobre post-its.

Le plan B de Julien Castanie és també el blog d'un il·lustrador. Crec que comença a notar-se la meva fascinació pel món de la il·lustració francòfona. Aquest l'he posat per a tu, L., quan l'obris veuràs per què.

Hereux les cailloux (més francesos... quand même!). Podeu considerar-ho una declaració d'intencions.

A Book by its cover hi trobareu una bona selecció de llibres triats i presentats amb molt gust.

I en tinc més, clar, però tampoc és qüestió de posar-los tots de cop. En petites dosis. Simplement us deixo els enllaços que més m'ajuden a que les hores, tan excessives elles, que passo davant d'aquesta finestra de dinou polzades no siguin tan monòtones.

29 de maig 2009

17 de maig 2009

24 d’abril 2009

09 d’abril 2009

Santa innocència

Li vaig preguntar que què volia que li portés de París i em va demanar una petxina. Acabava de tornar de Palma i me n'havia dut una a mi. Adult, assenyat, saberut, li vaig explicar que era impossible, que París no és terra costanera i que, per tant, no se n'hi troben, de petxines. Una pedra va ser la segona opció. Li vaig prometre que seria especial.


Però dies després, mentre en buscava alguna pels jardins de les Tulleries ja ben entrada la nit, no em podia imaginar l'abast de la meva troballa. Un cop a l'hostal vaig netejar a raig d'aixeta el que havia recollit a cegues i em vaig adonar que és una sort viure envoltat de gent tan afortunada.


31 de març 2009

28 de març 2009

15 de març 2009

Berlin, ciudad de humo

Reactivo el blog malgrat el seu coma profund per deixar constància de la lectura del segon volum de la sèrie Berlin de Jason Lutes. Se m'ha fet molt llarg el temps d'ençà que vaig llegir el primer volum, però ha valgut la pena esperar: no només pel dibuix, tan acurat; per l'estil, tan personal; per l'escenari, què dir... Ha valgut la pena sobretot perquè immers en la tensió social del Berlin d'entreguerres em vaig oblidar de tota la resta, i això no té preu. Especialment perquè després de tenir dos mesos el llibre damunt la taula vaig decidir-me a obrir-lo justament en un d'aquells dies en què em sentia buit i necessitava oblidar-me de tot. I no és un tòpic, de mi mateix també.



I ja passades les tres, amb els ritmes circadians més desgavellats que mai, me'n vaig anar a dormir, més per convenció que per convicció o per necessitat, sense donar-li temps al cap perquè tornés a pensar en la feina, en la presó domèstica, en el refredat o en la son a deshora. No recordo en quin moment vaig deixar de somiar truites i vaig començar a somiar altres coses, però el primer que he pensat quan m'he llevat és quan sortirà el tercer volum?