30 d’octubre 2005

cançó de la setmana

La cançó que he triat aquesta setmana és un descobriment: "Fake Palindromes", de l'increïble i versàtil Andrew Bird , extreta del seu últim disc "The mysterious production of eggs", un treball publicat aquest 2005 i que és absolutament recomanable. Prometo que aviat recuperaré la productivitat bloguil. Fins llavors, gaudiu d'en Bird.

Fake Palindromes

My dewy-eyed bride what has tried swapping your blood with formaldehyde?
Monsters? Whiskey-plied voices cried fratricide!
Jesus don’t you know that you coulda died, you shoulda died
with the monsters that talk, monsters that walk the earth.
She’s got red lipstick and a bright pair of shoes,
and she's got knee high socks, what to cover a bruise,
she’s got an old death kit she’s been meaning to use,
she's got blood in her eyes, in her eyes for you
she’s got blood in her eyes for you.

Certain fads, stripes and plaids singles ads
run you hot and cold like a rheostat I mean a thermostat,
so you bite on a towel, hope it won’t hurt too bad.
My dewy-eyed bride what has tried swapping your blood with formaldehyde?
With the monsters that talk, monsters that walk the earth.
She says I like long walks and sci-fi movies,
you’re six foot tall and east coast bred.
Some lonely night we can get together
and I’m gonna tie your wrists with leather
and drill a tiny hole into your head.

21 d’octubre 2005

man in black


Kobenhavn

19 d’octubre 2005

cançó de la setmana

La cançó d'aquesta setmana és "Aare", del grup suís Stiller Has. Està extreta del disc "Moudi", enregistrat l'any 1996. L'Aare és el riu més gran que neix i mor a Suïssa. Es forma als Alps, travessa la ciutat de Berna i passa per Thun (vo bärn uf thun, vo thun uf bärn) abans de desmbocar al Llac Thun. La cançó parla, entre d'altres coses, de caminar vora l'Aare, tan verd i bonic (schöne grüene aare naa), i de la gent que hi va a passejar el gos i a caçar ànecs. En fi, us deixo la lletra, però si algú vol saber-ne la traducció exacta, a mi que no em busqui: l'alemany que gasten els suïssos és tan melòdic com indesxifrable per als qui no hi estem avesats.

Aare

gang doch e chli der aare naa
der schöne grüene aara naa
lue wie d velöle velöle mit ihrne velo
der schöne grüene aara naa
dere aare na
gang doch e chli der aare naa
d wällebrättler tüe wällebrättle
uf de aarewälle
gang doch e chli der aare naa
der schöne, schöne grüene aare naa,
dere aare naa
u d urlouber tüe urloube unger de loube
när göh si o no chli der aare naa
dere schöne, schöne grüene aare naa
lue mal wie d hündeler hündele
mit ihrne hünd
dere schöne, schöne grüene aare naa
d gynäkologe jogge mit ihrne dogge
der aare naa
de träffe si d hünd vom grichtspresidänte
u zäme jage sie änte, der schöne
schöne grüene aare naa
vo bärn uf thun, vo thun uf bärn
der aare naa
d aare geit ids meer, u im tierpark
hets meersöili
no meh meersoili
gang doch e chli der aare naa
der schöne, schöne grüene aare naa,
dere aare naa

18 d’octubre 2005


the railway tracks in Kobenhavn

16 d’octubre 2005

The future of the future will still contain the past

"Down the Yangtze, the awful prediction has been fulfilled. You expect this river trip to be an experience of the past, and it is. But it is also a glimpse of the future. In a hundred years or so, under a cold uncolonized moon, what we call the civilized world will all look like China, muddy and senile and oldfangled: no trees, no birds, and shortages of fuel and metal and meat, but plenty of pushcarts, cobblestones, ditch diggers, and wooden inventions. Nine hundred million farmers splashing through puddles and the rest of the population growing weak and blind working the crashing looms in black factories.
Forget rocket ships, supertechnology, moving sidewalks, and all the rubbishy hope in science fiction. No one will ever go to Mars and live. A religion has evolved from the believe that we have a future in outer space, but it is a half-baked religion, a little like Mormonism or the cargo cult. Our future is the mildly poisoned earth and its smoky air. We are in for hunger and hard work, the highest stage of poverty -no starvation, but crudeness, everywhere, political art, simple language, bad books, brutal laws, plain vegetables, and clothEs of one color. It will be damp and dull, monochrome and crowded -how could it be different? There will be no star wars or galactic empires and no more money to waste on the loony nationalism in space programs. Our grandchildren will probably live in a version of China. On the dark brown banks of the Yangtze the future has already arrived."

Paul Theroux, Fresh Air Fiend

15 d’octubre 2005


Nyboder, Kobenhavn

13 d’octubre 2005

post autofel·latori








Com que els autors d'aquest bloc estem absolutament al·lucinats que ens citin en un diari, que aquest diari sigui ni més ni menys que "El Mundo", i que a sobre ho facin elogiosament i qualificant la nostra feina d'impecable, hem decidit entregar-nos a l'autofel·lació més impúdica i penjar aquest retall de premsa d'avui mateix. Sabem que sou un públic benevolent i que ens ho passareu.


PS: El fet que l'articulista m'hagi rebatejat només demostra que la campanya BoiCATeja'm comença ja a donar els seus fruits.

12 d’octubre 2005

apunt

A partir d'avui participo al bloc comunitari olla de grills, un "Think Tank transversal, no partidista i virtual". Afegeixo l'adreça als enllaços per si voleu fer-hi un cop d'ull. Salut!

11 d’octubre 2005

too steep


"Cause I don't understand these people
Who say the hill's too steep
Well they talk and talk forever
But they just never climb"

Star, Star - The Frames

09 d’octubre 2005

descent

Kobenhavn Town Hall

08 d’octubre 2005

Allons-y

Kobenhavn

07 d’octubre 2005

Lines and lines and lines

Inderhavnen, Kobenhavn

05 d’octubre 2005

Bageri

A lovely bakery in the district of Christianshavn, in Copenhagen, on the crossing of Torvegade and the Christianshavns Kanal, just in front of the Christianshavn Metro Station. A cozy, gorgeously-assorted and not-so-expensive (just a bit) place to stop by and enjoy the civilization with a view of the channel before visiting the overrated so-called "free community" of Christiania. That is: if you must.

04 d’octubre 2005

lost

berlin

03 d’octubre 2005

El viatge segons Theroux

"El viatge, que sol considerar-se una manera de fugir del propi ego, és, en la meva opinió, tot el contrari: res no invita tant a la concentració ni estimula tant la memòria com un paisatge estrany o una cultura forana. (...)

La satisfacció més profunda d’un viatge és el sentiment de descoberta, l’íntima emoció de veure alguna cosa nova o veure-la sota una llum diferent. (...) La recompensa és la vanitosa sensació d’haver arribat a un lloc distant i haver-hi descobert un tresor. Per la meva banda, qualsevol cosa que no sigui això converteix el viatge en un estiueig, en la visió des de la gandula: horitzontal. (...)

Admiro el viatger intel·ligent, informat i ben assortit de mapes. Una persona capaç de distingir un ocell d’un altre, una flor silvestre o un arbre d’un altre, sempre serà capaç d’intensificar aquest sentiment de descoberta. El paisatge té un altre aspecte si hom coneix el nom de les coses i, a l’inrevés, pot semblar-nos exageradament inhòspit i aliè si ens falten les paraules. Amb tot, però, hi ha un punt en què el fet que un lloc et resulti del tot estrany no denota que aquest lloc sigui més o menys remot, sinó simplement la teva ignorància."


Fresh Air Fiend, Paul Theroux

01 d’octubre 2005

Avui he estat jugant diverses hores a aquest joc tan increïble, al qual he arribat mitjançant el Mich Kultural. En una partida, i pensant en Jesucrist, el programa m'ha preguntat si era un bruixot, després si era un pallasso i finalment si era Superman. Certament, de vegades la màquina ens permet veure què pensem sobre les coses amb una clarividència que fa por.

* * *

A banda de jugar, però, aquesta nit també he sortit a fer fotos. La meva intenció inicial era fotografiar un edifici abandonat que es troba just al costat de de l'estació de metro de Landsberger Allee, si era possible fer-ho des de dins, millor. L'edifici en qüestió mai no va acabar-se de construir del tot i va passar-se abandonat una pila d'anys. Quan l'empresa propietària del solar va voler vendre-se'l, els ecologistes van protestar perquè, després de tants anys, diverses espècies d'aus hi havien fet niu i enderrocar-lo o acabar-lo de construir ara suposaria destruir-los l'hàbitat. El cas va acabar als tribunals i aquests van donar la raó als ecologistes (Alemanya és així), de manera que actualment aquest edifici descomunal és una reserva natural al mig de la ciutat. Paradoxes del progrés i el progressisme.

Però aviat he hagut de desistir del meu intent d'entrar a l'edifici perquè, tot i que he trobat una manera (perillosa i acrobàtica, però factible) de vorejar la tanca:

a) a dins era molt fosc i m'he deixat la llanterna a casa i
b) la gasolinera que hi ha al costat no en venia.

Així doncs he decidit aprofitar el viatge i fer un tomb per la zona en busca d'alguna cosa interessant per sadollar les meves ànsies fotogràfiques nocturnes. Aquí he de fer un incís geopolític; l'estació de Landsberger Allee es troba situada al nord-est de Berlín, en una terra de frontera entre els districtes de Pankow, Friedrichshain i Lichtenberg. Lichtenberg (juntament amb Marzahn i Höhen-Schönhausen) és el territori per on la campen les bandes de neonazis. Friedrichshain, per contra, és el barri punk i alternatiu de Berlín. Així doncs, Landsberger Allee (la típica barriada del Berlín que un dia va ser comunista i avui és simplement pobra, sense eufemismes, amb les seves avingudes flanquejades per edificis-formiguer i descampats) és poc menys que territori comanxe. Jo n'era conscient, però la terra és dels valents.

He vist unes cases velles a l'altra banda de les vies del metro i hi he aparcat el cotxe a prop. He descarregat la càmera i el trípode i m'hi he acostat, però les cases en qüestió estaven també protegides per una tanca metàl·lica: avui no era el meu dia de sort. Per si me'n quedava algun dubte, però, de sobte he vist una banda de vuit o nou adolescents sortint d'un carreró; eren tan a prop que no tenia sentit girar cua i tornar al cotxe, de manera que he fet el cor fort, he passat de llarg d'on eren i m'he ficat per un altre carreró, entre dues tanques, per fotografiar les cases. Com si res.

Però aviat he vist que, tot i les meves pregàries, se m'acostaven per l'esquena i, per sobre de la música dels auriculars, he sentit que em cridaven alguna cosa. El diàleg ha anat més o menys així:
-Eh, tu .
-Hola.
-Hola? Què fots aquí a aquestes hores?
-Fer fotos.
-Fotos? De què?
-Veus aquestes cases? Amb la llum de la nit quedaran molt guapes.
Mirada de perplexitat, primer a les cases, després a mi. Els havia aconseguit desconcertar i això era bo. ¿No?
-D'on ets?
Era evident que no aconseguien ubicar el meu accent...
-Barcelona -pronunciat a la manera alemanya, alguna cosa així com Bartzelona.
-Marzahn?
Moments de tensió.
-No, no: Barcelona.
-Ach, aus Spanien!
En fi, quelcom m'ha dit que no era un bon moment per posar-me llepafils per tan poca cosa, oi?, i enlloc de protestar he preguntat:
-Vosaltres sou d'aquí?
-Ja, ja, typisch berliner... Yo hablo español -diu llavors el paio, sobtadament distés-. Ein bißchen. Una mica. Hosti, va, fes-nos una foto, va!

A partir d'aquí tot ha anat costa avall i al final en Wova, aquest noi tan eixerit, m'ha donat el seu número de telèfon i m'ha recomanat que, si vull triomfar al món de la fotografia, treballi molt i intenti pensar de manera diferent que la resta. Llavors un altre dels nois de la colla ha cridat: "Ei, allà hi ha gent, anem, va!". I en Wova m'ha explicat: "Ara ens n'anem a matar nazis". En fi, potser li truco un dia d'aquests i els faig un fotoreportatge. La colla de la pessigolla.
Després d'això, evidentment, he considerat que ja havia esgotat la meva quota diària de sort, m'he ficat al cotxe i he tornat cap a caseta: tampoc és qüestió de buscar-se-la perquè sí.