24 de febrer 2006

The way young lovers do - Part 1: Van Morrison

L’any 1968, l’irlandès Van Morrison (Belfast, 1945) publicava Astral Weeks, un disc que a més a més del seu primer treball en solitari, és probablement el més rellevant de tota la carrera d’un prolífic músic que algú va qualificar (amb tota la raó del món) com la veu més desaprofitada de la història del rock. Si voleu saber més del disc, trobareu un munt d’informació en aquesta pàgina.

D’entre les vuit cançons que conté el disc, segurament la que amb el temps ha fet més fortuna és “Sweet Thing”. Amb tot, “The way young lovers do, amb els seus ritmes sincopats, aquest baix que triga tres compassos a trobar-se, aquests violins inesperats, aquesta flauta i aquest xilofon esotèrics, em té encara captivat.

Molts anys més tard, un altre jove músic amb encara més talent que Van Morrison faria (en directe) una versió grandiosa d’aquesta cançó, una versió que, sense proposar-s’ho, és una classe magistral de què ha de ser una versió. Aquesta versió serà la cançó de la setmana que ve, que donarà el tret de sortida a un petit monogràfic... Però no avancem esdeveniments: de moment, gaudiu de la veu engolada i les trompetes i la producció passades de moda del grillat de Van Morrison, buscador impenitent de la fe i del Déu dels pobres a qualsevol preu, encara que sigui el de fer el ridícul més absolut.


We strolled through fields all wet with rain and back along the lane again
There in the sunshine, in the sweet summertime
The way that young lovers do

I kissed you on the lips once more and we said goodbye just adoring the nighttime
Yeah, that’s the right time
To feel the way that young lovers do

Then we sat on our own star and dreamed of the way that we were
And the way that we were meant to be
Then we sat on our own star and dreamed of the way that I was for you
And you were for me
And then we danced the night away
And turned to each other, say, ’i love you, I love you’
The way that young lovers do

Do, do, do, do...

Then we sat on our star and dreamed of the way that we were and the way
That we wanted to be
Then we sat on our own star and dreamed of the way that I was for you
And you were for me
I went on to dance the night away
And turned to each other, say, ’i love you, baby, I love you’
The way that young lovers do, lovers do, lovers do

Do, do, do, do....

1 comentari:

Anònim ha dit...

Avui he trobat el teu blog. Reconec la feina que has fet fins ara i et felicito de tot cor. No ens coneixem i segurament mai ho férem, però la sensibilitat ens agermana i els punts d’unió, fa que aquesta felera de navegar per la xarxa, justifiqui quasi tota una vida.
Ànims! Great Job !