el puto amo

i perdoneu les paraules lletges, però aquesta tarda he entrat a la web de l'egneus perquè la fermenta m'ho ha recomanat, i he anat mirant els dibuixets, i al principi els trobava massa semblants als de schiele, i això m'ha fet ràbia i l'he tancat, però me n'he penedit immediatament, i l'he tornat a obrir, i he mirat una mica més i he arribat fins al dibuix del seu estudi, i he notat com una punyalada al mig del pit, i he mirat cap avall i he vist com el cabrón del meu ego es feia l'haraquiri amb l'únic pílot del zerocinc que em quedava, o sigui que he mirat de no moure'm gaire per no fer-me més caqueta a sobre i he badat boca davant la pantalla, i he intentat comptar sense èxit les vegades que he intentat sense èxit fer alguna cosa així, o quasi així, i no perquè sigui molt difícil, molt dífícil, molt difícil, sinó perquè pots ser el dibuixant més virtuós del món i la gent t'admirarà per mandra, o pots ser un mal dibuixant caigut en gràcia i la gent et dirà que t'admira, però després de fer un dibuix com aquest t'ha de suar tant la polla el que digui o pensi la gent!