14 de febrer 2006


Lausanne - Thèâtre Vidy

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Al final t'ha quedat molt maja!
Ja ho diuen que la creació és un procés de recerca, i si a més l'ensopegues, aleluia, muses!
Dd

litoschka ha dit...

Probablement, tota la força d'aquesta imatge prové del fet que la vaig parir mentre tu roncaves com si t'hi anés la vida aquí al costat, adormit sobre el meu sofà vermell. En aquesta ocasió, doncs, la vibració del teu ronc, que feia tremolar el marc de les finestres, va ser, si no la musa, la banda sonora. Perquè mira que ronques, eh, paio?

Anònim ha dit...

Ah, ignorant! No són roncs! He desenvolupat un llenguatge oníric per transmetre críptics missatges provinents del meu subconscient més animal (t'ho posso fàcil per la teva réplica, gamarús!)
Com va el dit del peu. ja has demanat hora al tocòleg d'ungles altrament dit Jack the Ripper?
;-)
Dd