Morgenland

Avui em passaré el dia treballant al bar Morgenland, a Kreuzberg: el protagonista de la novel·la que tradueixo (i que, vulgues que no, acabaré aviat) acaba de posar per primera vegada a la seva vida els peus al Berlín Oest, en aquest mateix barri, fa 18 anys. Tinc l’esquena recolzada contra un finestral enorme, les vies elevades de l’U-Bahn reflectides a la pantalla del meu ordinador, cada cop que passa un tren, el terra vibra. El bar té wireless, escolto l’emissió en directe (i, per tant, nocturna) de la ràdio australiana triple-j. Sense mirar gaire què duia, he demanat un Spanisches Frühstück i m’han dut una plata enorme amb dues menes de formatge, pernil salat, un pebrotet verd, melmelada de figues i mantega, olives, un tall d’alvocat, tomàquet, un ou dur i un bol amb macedònia, iogurt i coulis de maduixa, a més a més de quatre menes diferents de pa (blanc, moreno, amb pipes de carbassa i un panet) i un suc de taronja natural; que algú intenti aconseguir un esmorzar així en algun bar d’Espanya (o Catalunya, tant li fot). Hard life, i know, i know, però és que demà m'operen d'un dit del peu i m'hauré de passar una setmana llarga tancat a casa.