01 de maig 2007

Recordeu:


Hi ha coses inevitables, tant se val la grisor que les envolti.

2 comentaris:

litoschka ha dit...

De part de la Mercè, que m'ha demanat que ho pengi:

Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'allò que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap a un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin els ulls per veure el sol,
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.

litoschka ha dit...

M'ha oblidat de dir que és un poema d'Isidor Marí.