Aquest és l'únic resultat fins ara del període de dedicació exclusiva que fa dues setmanes que vaig engegar. El desànim i l'apatia que m'ha provocat aquesta aturada (i això que és voluntària!) sembla ser que van tocar fons ahir i espero poder-m'hi posar un altre cop aviat per completar la sèrie.
L'he presentat al premi Calassanç de pintura i l'única foto que en tinc de moment és aquesta tan poc digna, amb ombra inclosa, però malgrat tot tenia ganes de penjar-la.
2 comentaris:
POR FIN!
jajajajajajajajajajajajajajajaja
esta serie tiene que crecer, es inquietante, atrapa, engancha. mola :)
suerte en el concurso!
beso
Hòstia, doncs mola bastant.
Publica un comentari a l'entrada