Les metàfores, ja ho diu Kundera, poden ser perilloses. Les metàfores elaborades nomes aterrar en un país que desconeixem, a més a més de perilloses son inútils, ja que probablement no faran mes que confirmar els nostres prejudicis; per això me n’abstindré. Ho Chi Minh City (que els vietnamites del sud anomenen encara Saigon) es prepara per a rebre l’any nou (amb sis hores d’antelació sobre l’horari centreeuropeu, per cert: ja us explicaré que tal quan nosaltres hi siguem i vosaltres encara no) sota una xafogor tropical que fa força difícil fer-se a la idea que ens trobem en aquestes dates. També sorprèn pensar que fa unes hores, mentre l'avió s’enlairava primer de Berlín i després de París, tot el que podíem veure estava cobert d’un pam de neu, un clima que, si poguessin, potser enyorarien els pares Noel i els ninots de neu de plàstic que decoren els hotels i les botigues de guiris del centre de la ciutat, on tots els carrers son un mateix carrer, tant per l’aspecte com pel nom; les botigues de marques copiades es combinen amb basars de souvernirs kitsch, tabernes on dinen els habitants locals, asseguts en la penombra interior dels locals o al mig de la vorera, en uns tamborets baixíssims, quasi a ran de terra, mercats de fruita tropical de tots els colors i tallers mecànics, molts tallers mecànics: en aquesta ciutat hi ha set milions de persones i tres milions de motos. Hordes de motoristes sense casc s’amunteguen als semàfors, a punt per llançar-se sobre els turistes incauts fent sonar compulsivament el clàxon. Però no, per ser franc, hom te la sensació que podria travessar qualsevol carrer amb els ulls clucs i que tothom l’esquivaria. De fet, fa prop de 40 hores que no dormo; si mantinc els ulls oberts no es perquè no tingui ganes de tancar-los i jeure en un banc a descansar. Nomes la certesa que em despertaria sense ni calçotets em fa tornar a l’hotel, a la riba del brutíssim riu Saigon, a fer una becaina generosa per recuperar forces per a les activitats guirils: dema anirem a descobrir (ni mes ni menys) el Delta del Mekong. Us tindré informats.
30 de desembre 2005
Good evening Vietnam
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Nàpols, París, Vietnam, Sibèria... quin fart de viatjar que et/us fas/feu, no?
Esperem les fotos amb impaciència!
Feliç any nou!
Sí, noi, la veritat és que això darrerament està essent un festival. Poc a poc m'estic convertint en el típic imbècil que aixi que l'avio s'enlaira tanca la finestreta perquè no el molesti el sol, jo que fins fa un parell d'anys només veia els avions de prop quan passava en cotxe per l'autovia de Castelldefels, i llavors me'ls quedava mirant bocabadat, a punt de provocar un accident amb els cotxes que sortien de la Ballena Alegre i del kàrting...
Feliç any nou a tu també, myrddin, i als incauts que es deixin caure per aquestes pàgines.
Publica un comentari a l'entrada