atzucac!

napoli 1.1

No deixa de ser penós que mentre a París es desferma aquesta salvatjada de conseqüències poc previsibles que pot convertir-se en un precedent de ningú gosa dir què, jo me’n vagi de vacances al sud, al sol, com tants nordeuropeus han fet durant anys. L’avió és a punt d’aterrar a Nàpols i estic neguitós perquè no sé què m’hi trobaré.

Edward Hopper es va passar la vida creuant els EUA en cotxe mentre pintava els seus deliciosos retrats de la solitud de l’home quan s’allunya de casa. Les diferències en el paisatge humà que devia copsar durant els seus viatges en quatre rodes devien ser molt més grans de les que hom detecta avui creuant tota Europa en avió. Actualment, per trobar diferències notables és necessari desplaçar-se als guetos; per això sóc a Nàpols.

La darrera vegada que vaig emprendre un viatge al desconegut i en solitari, el que havia de ser un breu impàs va convertir-se feliçment en la meva vida; en el fons, viatjava amb l’ànsia de mostrar-me (a mi mateix més que als altres) com un home nou. D’aquell cop de coratge va sortir-ne un home potser no nou, però sí diferent, que va canviar de maneres que probablement no havia previst. Espero que en aquesta ocasió es produeixi també l’alquímia i que de tot plegat se’n derivi quelcom que transcendeixi la mera anècdota. Ei: si pot ser.

futbol a la piazza san giovanni maggiore, napoli