Capítols anteriors
.
II. Infància.
Anys de l'escola Caucàsica Progressista.
La gens subtil pressió de l'entorn social d'un sistema a cavall encara entre la societat de castes i una incipient societat industrial, amb una burgesia moribunda ja abans de nèixer (un entorn que, admetem-ho, reclamava a crits una dictadura del proletariat), fa impossible per a la família admetre la deshonrosa fugida del pare. Així, les històries que el petit Giorgiy Andrèievitx sent explicar a casa seva sostenen sempre que el seu pare ha estat segrestat pels Serveis Secrets del Tsar. Això forja en ell la llavor de l'esperit revolucionari. Desproveïts de la figura del pater familias, devent encara el mobiliari de la casa a prestamistes xiites, amb l'ombra de la indigència trucant a la porta i, en definitiva, en una situació econòmica francament peluda, als Kholm no els queda més remei que unir-se a la comunitat local de recol·lectors.
En aquesta fotografia de 1982 veiem el petit Giorgiy Andrèievitx i
el seu germà Alosha recol·lectant unes vies de tren que posteriorment
serien venudes a tant el quilo al mercat negre per fer-ne armes i amalgama per a
clíniques dentals, durant el que es conegué com la Segona Edat Caucàsica del Ferro
Més per manca de recursos que no pas per ideologia, el petit Giorgiy ingressa a l'Escola Caucàsica Progressista. A banda de trobar-se al bell mig del major planter de rojos del país, seria en aquella escola on faria amistat amb alguns dels homes que, posteriorment, es convertirien en els caps visibles de l'anomenada "Renaixensa del Caucas".
En aquesta fotografia de l'any 1983 veiem el petit Giorgiy (de 7 anys) entre els caps visibles (i els invisibles, també) dels futurs líders del batibull roig i separatista que, a instàncies del professor, maquinen plans per acabar demanera violenta i propagandística amb la malèfica maquinària capitalista
Definitiu en aquest sentit seria el naixement de la seva amistat amb Yuri Maragàlliev, que posteriorment es convertiria en un dels poetes més destacats de la ja mencionada Renaixensa. En aquesta fotografia de l'època escolar el veiem en companyia del futur poeta (darrere seu, amb barret) esperant a la sortida d'un concert de Шестaдцaть Cудьи¹, grup de cantants-protesta de folk caucàsic que Kholm idolatrava durant la infància, perque els signessin autògrafs.
Noti's l'emoció mal continguda del seu esguard de vailet prepúber
Propera entrega:
Primeres passes vers la revolució
Retirada a un convent
¹ Seixanta àrbitres (N. del T.)
1 comentari:
A ver, que no lo entiendo. Te estás inventando la vida de un ruso, o esto tiene alguna base histórica? No me valen respuestas del tipo: "quién sabe lo que es real, etc, etc"
Luis
Publica un comentari a l'entrada