07 de març 2008

long, long time ago

Ella ja hi era, però no va ser
fins que els meus ulls la van mirar.
Esplendent, es vestia de sol de cap a peus,
però quan jo vaig néixer ella anava nua.
Altiva, posava els límits a la terra,
però aquells que hi van creure ja són morts.
Orgullosa, defensava els seus fills i els recollia
triomfants o abatuts, sense deixar-se vèncer,
però jo no ho vaig veure. Es va esborrar la sang
amb l'aigua de la pluja. O amb llàgrimes ardents
o amb la sal de les nostres marinades.

Vaig pensar-hi, quan seia vora seu, entre les heures.
Ja no tenia la grandesa fictícia dels guerrers
ni dels déus marcials. Ara, serena, ja era sàvia,
amb el llenguatge dels poetes.
Nua i daurada, càlida i bella, en sóc amant.

(de La muralla, d'Olga Xirinacs)

Ha estat una ordre, el llibre estava destacat entre una tria de poesia catalana amb un cartellet que deia "Agafa'm en préstec!", així, amb un símbol d'admiració que avuí, ves per on, no m'ha semblat ridícul. Jo el tenia, me'l vaig comprar perquè me'l va recomanar el L., el vaig deixar i no ha tornat mai més, com molts d'altres. En poso un dels meus poemes preferits, bàsicament pels dos primers versos, uns dels més bonics que he llegit mai. Però no és nostàlgia, no trobo a faltar res d'aquell temps.

Proclamo: ja en fotrem un bon tros a l'olla, de tot plegat.

2 comentaris:

litoschka ha dit...

Hòstia, A, d'això fot... brrrrrr, 12 anys!! Em pots fer un favor? Pots penjar un comment amb un poema que deia una cosa així com "vaig dir el teu nom a la porta de l'Est..."? Quan tenia 16 anys me'l vaig aprendre de memòria, però ara ja no tinc ni 16 anys, ni memòria, ni res.

Anònim ha dit...

Jajajajaaj! reconec que la teva proclama m'ha deixat una mica desorientada. Tut mir leid, però ja saps que no les toco gaire aquestes expressions tan vostres i he hagut de buscar-ne el significat. Sempre aprenc coses noves amb tu, :-)
Estic totalment d'acord: els primers dos versos són d'una gran bellesa. La nostàlgia només serveix per tenir mal de panxa i malgust a la boca. Els llibres no es deixen mai (sobretot si ténen una dedicatoria). Cuida't! annabel