Evolució et al.

Durant segles, els filòsofs van malgastar les seves energies i el seu talent intentant demostrar l’existència de Déu mitjançant la raó. Hi havia filòsofs brillants que eren capaços d’innovar («Déu és la idea més gran que es pot pensar i és perfecte. I com que és perfecte ha d’existir!», es veu que va dir Anselm de Canterbury) i d’altres que es limitaven a seguir la corrent i a ampliar el cànon occidental. Entre tots, van crear una psicosi teològica que va atordir la humanitat durant més d'un mil·lenni. Actualment passa una cosa semblant amb els músics de pop i rock i la idea de l’amor «pop». («Com pot ser que els pares es preocupin tant perquè els seus fills vegin pel·lícules violentes i, en canvi, no s’adonin que creixen escoltant milers, literalment milers de cançons que parlen de cors trencats i fracassos amorosos?», diu aproximadament Rob, el personatge que interpreta John Cusack a High Fidelity). Amb tot, jo m’estimo més això segon; si bé aquest amor és una ficció tan inútil i segurament perniciosa com la de Déu, és molt més divertida, on vas a parar. Encara resultarà que, després i a pesar de tot, evolucionem!

I ja que parlem de High Fidelity:

Marie de Salle: I'm going that way, you?
Rob: The other way
Marie de Salle: Ah, it's like this...
Rob: I'll call you.
Marie de Salle: Yeah, right.

[...]

Rob: She's got character. (...) She's loyal and honest, and she doesn't even take it out on people when she's having a bad day. That's character.