La història del rabí Eisik de Cracòvia

'Rav Eisik, fill de Jekel, té un somni que es repeteix i que l'intima a anar lluny, fins a Praga, on hauria de trobar un tresor amagat sota el pont que porta al castell dels reis bohemis. Rav Eisik va a Praga, observa el pont, però s'adona que sempre està vigilat per sentinelles. Tossut, continua voltant per la zona. Al final el capità dels guàrdies, intrigat per aquell vell obstinat, li pregunta què busca. Rav Eisik li explica la història del somni. El capià dels guàrdies es posa a riure i li explica una altra història: "Mira que, si els somnis fossin veritat, en aquest moment jo estaria fent un viatge al revés del teu. I naturalment no trobaria res. Has de saber que jo he somiat que trobaria un tresor a Cracòvia, a casa d'un rabí que es diu Eisik fill de Jekel, darrere l'estufa. Imagina't anar fins a Cracòvia, on la meitat dels homes es diuen Eisik i l'altra meitat Jekel..." El rabí Eisik fill de Jekel l'escolta sense fer cap comentari i se'n torna immediatament cap a casa seva a Cracòvia. Darrere de l'estufa troba el tresor. El quid de la història -va observar un gran hindòleg, Heinrich Zimme - no és que el tresor que busquem està més a prop del que ens pensem. Si fos així, la història de Rav Eisik s'assemblaria a moltes altres. Sinó que el punt decisiu és que el lloc on es troba el tresor ha de ser revelat per un estranger que, en aquell moment ni tan sols no sap que ens està il·luminant.'

La follia que ve de les nimfes, Roberto Calasso [trad. d'Anna Casassas]

I, amb tot.
No sóc per natura un jugador calculador, al contrari.

Mi tan sols quan sé que, segurament, em passaré

"Ho trosas iásetai" - El mateix qui ha ferit, guarirà

El verí és tan dolç; el remei, tan amarg...