Miraré de no exagerar. Fa uns dies que la sort se'm gira d'esquena. Totes aquelles situacions que depenen d'un cop d'atzar per decantar-se d'una banda o de l'altra m'han quedat del revés, com la torrada d'en Murphy, amb la mantega arrebossada de brutícia i el terra enllacat de mantega. I jo, amb cara d'estúpid, m'ho miro mentre em miren i diuen sense dir res "pobret!".
Res en especial, coses que passen i ja canviaran els vents, no escric per mirar de fer més pena, només vull deixar palès que déu existeix.
En plena voràgine frankspenceril he trobat un test amb plantes a ca l'àvia de l`H., no més d'un pam de diàmetre molt disputat, originàriament destinat a unes fulles de menta i posteriorment ocupat també per males herbes squatters amb una densitat de trèvols de quatre fulles molt superior a l'habitual: en ma vida no n'havia trobat cap i al test n'he vist com a mínim cinc. Per un moment he estat tan imbècil de quedar-me palplantat, com mirant de notar que alguna cosa canviava, que la bona sort se m'abraonava, però l'única cosa que he notat és que algú se'n fotia de mi des d'algun lloc, o des de tot arreu alhora, que és on alguns diuen que està...
I malgrat tot, per si de cas n'he guardat un parell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
En el fons, A, qui sap què és bo i què és dolent? Tu en dius mala sort, però potser tot conspira a favor teu per fer-te arribar al millor dels ports agafant el camí més rebuscat, i el que et falta és perspectiva... Tot i que també seria molt possible que els cels t'estiguessin castigant per no treure-li tot el suc al talent que et van posar de sèrie...
Publica un comentari a l'entrada