atzucac!

"Si puc ser-vos franc, Dechant, aquí només hi ha un home que reuneixi les condicions per fugir amb alguna probabilitat d’èxit. I aquest home no vol temptar la seva sort perquè es coneix massa bé. (...) Els homes que queden al segle XX capaços d’una cosa així són comptadíssims, fins i tot a Sibèria. Nosaltres, que som intel·lectuals, no estem en condicions d’afrontar les penalitats d’una empresa d’aquesta envergadura, i després del captiveri encara menys. Sense cmptar que les penalitats només les hauríeu d’afrontar en cas que al llarg dels deu mil quilòmetres, que és la distància mínima que heu de calcular si voleu tenir en compte les innombrables marrades, ningú no es creués en el vostre camí amb intencions hostils i posés fi a l’aventura abans que hagués tingut temps de començar.
(...)
Teniu una sola possibilitat entre deu mil de sortir-vos-en. En aquesta mena de gestes només s’hi embarquen homes desesperats que no hi tenen res més a perdre tret de la pròpia vida, però que en cas d’èxit esperen tornar a casa carregats d’or. (...) Vos sabeu massa i anheleu massa poc, Dechant. El mobiliari del vostre esperit és massa distingit i les vostres ànsies d’aconseguir or, sigui en la forma que sigui, es troben massa domesticades per l’educació i per la civilització. La gent com vós té una idea massa decorativa del que és l’or."

Tan lluny com els peus em portin, Josef Martin Bauer

(traducció de Pere-Albert Balcells)