Un any

Snowstorm sky

Avui fa exactament un any l’A i jo vam passar-nos tota la nit mirant i comentant pàgines de fotografia. Feia ja uns mesos que consultàvem puntualment cada edició de mooncruise magazine, però aquella nit vam fer una veritable marató. L’endemà al matí, en una decisió espontània, vaig agafar la càmera digital compacta (Exilim) i vaig sortir a fer fotos empès encara per la profunda impressió que m’havien deixat les imatges vistes la nit anterior. Fins llavors, la meva relació amb el món de la fotografia havia estat pràcticament nul·la; sempre havia considerat les càmeres fotogràfiques unes enemigues del moment i de la vida viscuda, i fins i tot diria que mai no havia tingut una màquina de propietat. Vaig passar-me unes quantes hores passejant pels carrers i els boscos nevats de Berlín, fent fotos sense aturar-me a pensar gaire què fotografiava, com o per què.

Quan vaig tornar a casa, vaig buidar la tarja al portàtil i vam fer una sessió de messenger amb l’A. Jo no ho veia gens clar, estava més aviat decebut, però ell (que a banda d’un gran amic és un gran crític) em va animar molt, em va dir què li semblava que havia de fer diferent i em va recomanar que fes una petita immersió al Photoshop, com a mínim per a equilibrar els nivells de llums i ombres. Vaig insistir i vaig tornar a sortir a fer fotos, vaig començar-me a barallar amb el Photoshop, així un dia rere l’altre, obsessivament, fins que el cuquet de la fotografia va acabar arrelant com poques coses ho havien fet abans en mi. Al cap d’un parell de mesos em vaig comprar la Canon EOS 300D, que és una càmera prou bona i alhora prou senzilla per poder-la prendre a tot arreu i fer fotos amb tota la qualitat d’imatge.

Avui fa un any de tot allò, i en aquest any he fet fotografies a Austràlia, Singapur, Rússia, Croàcia, Dinamarca, Catalunya, Itàlia, Vietnam i, naturalment, Berlín. Gràcies per haver seguit aquest viatge a través de l’atzucac.