Cançó de la setmana: The way young lovers do - Jeff Buckley

L’any 1993 Jeff Buckley (Orange County, California, 1966) era un músic desconegut, fill d’un gran músic de culte que va morir massa jove per arribar a ser llegendari, Tim Buckley, que havia abandonat la seva mare abans que ell naixés i a qui Jeff només va veure un cop a la vida, però de qui va heretar el geni musical i, encara, multiplicat.

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, Jeff havia estat tocant en diversos grups de jazz i des de principis dels anys noranta va convertir-se en un dels habituals de l’escena alternativa novaiorquesa on, nedant a contra-corrent en una època dominada pel moviment grunge, pretenia (tal com explica en una entrevista que podeu trobar a la seva web oficial, a l'apartat media player) agafar taules en directe a l'antiga, "just playing". Un dels locals on acostumava a tocar era el mític Sin-É.

Després d’un d’aquests concerts, Columbia Records va signar-li un contracte i amb aquesta companyia va publicar l’EP “Live at Sin-É” la tardor de l’any 1993. Més endavant, l’any 1994, i mentre feia una gira de concerts per Europa que alguns afortunats van tenir la fortuna de veure, Buckley va publicar un dels discs imprescindibles de la història de la música, “Grace”. Després de passar-se un any llarg de gira per tot el món, Buckley i la banda van tancar-se a enregistrar a finals de l’any 1996 les peces que havien de confegir un nou àlbum. Descontent amb el resultat, Buckley va decidir prescindir del productor Tom Verlain, i la tardor de 1997 va traslladar-se a Memphis i es va tancar sol a l’estudi per reinventar les cançons. Però la nit del 29 de maig de 1997, Jeff Buckley va llançar-se vestit a les aigües d’un afluent del riu Mississipi. El seu cos va ser descobert cinc dies més tard. L’autòpsia va determinar que Buclkey havia mort d’ofec i no va detectar restes d’alcohol ni de cap mena de droga. Tenia 30 anys.

La seva versió de "The way young lovers do" de Van Morrisson (extreta del Live at Sin-é) és probablement la millor versió d’un clàssic que hagi sentit mai. La intensitat de la interpretació de Buckley, alhora extàtica, frenètica i onírica, a banda de posar de relleu la mena de geni musical que vam perdre l'any 97, em posa la pell de gallina cada vegada que la sento. A partir d'avui i durant unes setmanes penjaré unes quantes cançons d'en Buckley; espero converitr algú a la religió veritable.

Si algú no va sentir la versió original de la cançó, pot trobar-la (juntament amb la resta de cançons que he anat penjant durant aquests mesos) a l’atzucac sonor.

The Way Young Lovers Do

Oh...

We strolled through fields all wet with rain
And back along the lane again
There in the sunshine
In the sweet summertime
Oh the way that young lovers do

I kissed you on the lips once more
We said goodbye at your front door
There in the nighttime
Love, that's the right time
Oh to feel the way that young lovers do

And we sat on our own star and dreamed of the way that we were and the
way that we wanted to be
And we sat on our own star and dreamed of the way that I was for you
and that you were for me
And then we long to dance the night away
Turned to each other, saying 'I love you, baby I love you'
Oh the way that young lovers do
Lovers do...
Do, do, do, do...

The way young lovers do
Do, do, do, do...

The way young lovers do...

And we sat on our own star and dreamed of the way that we were and the way
that we wanted to be
And we sat on our own star and dreamed of the way that I was for you
and you were for me
Oh baby, baby.
And then we long to dance the night away
And turned to each other, saying 'I love you, baby I love you'
Oh the way...

I held her with her looking down
And I kissed her, with the snow falling down
In the street light
It was a sweet light
And the way that young...
Oh, the way that young lovers...
Oh the way that young... that young lovers...
That young lovers do.

(Good night)