02 d’octubre 2010

I'd rather dance

En un altre post vaig comentar l'arribada a casa d'una nova caldera. Bé, doncs ha resultat ser una mala puta que s'ha espatllat tres mesos després de vèncer la garantia (no us compreu mai una Ferroli, per cert. Vaig escriure a la marca amenassant-los que em faria ressò de la mala qualitat dels seus productes, però no he rebut cap correu de resposta, ni cap oferta de reparació gratuïta, i encara menys una indemnització milionària. Ergo, tindran el que es mereixen: tenint en compte l'extraordinària difusió d'aquest blog, no crec que venguin ni una caldera més a partir d'ara).

Bé, aquest només ha estat un més d'una llarga llista de contratemps ridículament relacionats amb uns paperets de colors que em veuria amb cor d'imitar amb llàpis de color, per exemple, si no fos pel fet que em podrien fotre a la trena si mirés d'intercanviar-los (legítimament, no?) per una cistella plena del Mercadona. Una més, doncs, en una llarga successió de foteses que, juntes i encadenades, tenen com a resultat un considerable encongiment de gònades quan et lleves al matí i penses què et depararà el dia. Que m'he sentit un desgraciat darrerament, vaja.

Però ara, en aquest precís instant en què escric això, ara, és diferent. Remato una llarga jornada laboral a l'estudi amb un got de Glenlivet i una bona cançó a l'Ipod: veig que enganxo la güifi (guai-fai, perdó) del bar de perroflautes del costat i en busco el vídeo al Youtube. Inevitablement, comença la coreografia. Amb els porticons tancats, és clar.

Hi ha coses com aquesta que poden canviar una dinàmica. Això espero, vaja.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Prenc nota, mai em compraré una Ferroli.

litos ha dit...

Es món sigui sempre dets aficionats!