He recuperat unes quantes capsetes de cartró que vaig recollir fa anys. Havien servit per transportar tubs i pastilles d'aquarel·la entre la fàbrica i el luxós expositor de la botiga on les vaig trobar, a punt per a ser llençades. En vaig fer servir una per fer-me una capseta d'aquarel·les portàtil, amb l'enginy que despunta quan el nivell adquisitiu és subterrani. La resta havia quedat oblidada en algun racó de ca mons pares, i avui les he trobat. He recuperat la capseta d'aquarel·les, que tants anys després encara faig servir de tant en tant i m'he passat una bona estona mirant-les. N'he pelat una, l'he despullat de l'embolcall de la marca i n'ha sortit un cartró pur, uns plecs i talls de matriu perfectament estudiats, una construcció enginyosa, el tacte delicat del cartró. M'agraden tant, les capses! Tenen la mida perfecta per guardar-hi les cigarretes. O les targes de memòria (quantes SD tinc?). Agulles de cosir, botons, trossos de fil. Clips (quan fa que no utilitzo un clip?). Gomes d'esborrar, trossos de gomes d'esborrar, engrunes de gomes d'esborrar. De fet, qualsevol cosa, hi guardaria, fins i tot coses que no dubtaria en llençar si no tingués unes capses tan boniques que vulgués aprofitar. Hòstia, m'ha sortit una rima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada