27 d’agost 2007

Arbres (II)


Un paisatge desolat, fred, uniforme que ha servit com a banc de proves per a nous quadres m'ha atrapat amb traïdoria i ara no sóc capaç de sumar-hi pinzellades. Em passa sovint, els deixo a mitges, me'ls acabo estimant tal com són i no goso intervenir-hi més. Qui va dir que el més difícil de pintar és saber quan s'ha acabat el quadre?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Imagino que has llegit Le chef-d´oeuvre inconnu (L´obra mestra desconeguda) de Balzac...
P.

alhazar ha dit...

Doncs no, però venint de tu (haig d'imaginar qui ets) me n'apunto el títol per llegir-lo ban aviat. El poso al capdavant de la (llarga) llista de llibres pendents. Gràcies.

Anònim ha dit...

No et perdis l´exposició de Nicolas de Staël a la Pedrera. Encara hi ets a temps i t´encantarà.
P.

medusa ha dit...

a vegades és millor no intervenir-hi més i seguir estimant una cosa inacabada...perque et queda aquella dolçor amarga quan al mirar-la et ve a la pell el plaer gairebé sexual de la creació, aquell regust de sang viva a la boca que et recorda que malgrat tot encara ets viu.