atzucac!

Nit de Festa Major a Sineu, que conserva pràcticament intacta la dignitat de la Mallorca honesta on respira el país. A la plaça del mercat, un fals sostre de garlandes roges per on treuen el nas, xafarderes, les branques de les palmeres; el contrast festiu del verd fosc i el vermell. Àvies assegudes en cadires de plàstic, ventant-se amb un vano; adolescents empolainades; la lluna en creixent minvant, allà dalt. El directe d’Antònia Font, deliciós, alhora potent i poètic. Esplèndid en Pau Debon. Més tard, a la carretera, els xiprers retallats per les meves llums llargues, en dues dimensions, plans com un decorat de Pastorets; esquivem eriçons incauts i, per respecte, guineus esventrades de fa poc. Els primers rajos de sol ens enxampen adormits al Twingo de lloguer, aparcats en un camp llaurat, a sota d’una figuera. Més tard, ja a la sorra de la cala, impossible reprendre el son. Escric aquestes ratlles a l’ombra del para-sol de plàstic, amb molt mala lletra.