Berlin, ciudad de humo

Reactivo el blog malgrat el seu coma profund per deixar constància de la lectura del segon volum de la sèrie Berlin de Jason Lutes. Se m'ha fet molt llarg el temps d'ençà que vaig llegir el primer volum, però ha valgut la pena esperar: no només pel dibuix, tan acurat; per l'estil, tan personal; per l'escenari, què dir... Ha valgut la pena sobretot perquè immers en la tensió social del Berlin d'entreguerres em vaig oblidar de tota la resta, i això no té preu. Especialment perquè després de tenir dos mesos el llibre damunt la taula vaig decidir-me a obrir-lo justament en un d'aquells dies en què em sentia buit i necessitava oblidar-me de tot. I no és un tòpic, de mi mateix també.

I ja passades les tres, amb els ritmes circadians més desgavellats que mai, me'n vaig anar a dormir, més per convenció que per convicció o per necessitat, sense donar-li temps al cap perquè tornés a pensar en la feina, en la presó domèstica, en el refredat o en la son a deshora. No recordo en quin moment vaig deixar de somiar truites i vaig començar a somiar altres coses, però el primer que he pensat quan m'he llevat és quan sortirà el tercer volum?