Arbres (II)

Un paisatge desolat, fred, uniforme que ha servit com a banc de proves per a nous quadres m'ha atrapat amb traïdoria i ara no sóc capaç de sumar-hi pinzellades. Em passa sovint, els deixo a mitges, me'ls acabo estimant tal com són i no goso intervenir-hi més. Qui va dir que el més difícil de pintar és saber quan s'ha acabat el quadre?

Second Life

En sento parlar cada dos per tres i em tempta, la veritat. Però si no em sento capaç de dirigir la meva pròpia vida, per què en vull una altra? Sóc de natura dispersa, però tant...

Nova sèrie: arbres

Aquest és l'inici d'una nova sèrie que fa temps que tenia ganes d'iniciar. Suposo que les llaaaargues passejades pels parcs de Londres em van ajudar a decidir-me.

Com sempre passa quan tinc més feina de la recomanable per mantenir la salut mental, la motivació per pintar creix. Només espero que no s'aturi quan enllesteixi el que m'ocupa ara. Tinc més idees al cap, però si s'hi queden és com si no les tingués.

Construcció núm.18