Un d'aquests dies

Surto de casa i m'hi deixo la feina i els maldecaps, no sé on són, no els trobava i tant me fa. Duc el mòbil però, per sort, no sona. Una llibreta nova i la intenció d'estrenar-la i, per tant, també duc un llàpis. Pocs diners a una butxaca i l'mp3 a l'altra: Guillemots en loop. Ja fa temps que el Through The Windowpane va quedar etiquetat sense remei dins la meva memòria, després d'un dia que els vaig escoltar amb massa passió mentre travessava la ciutat a peu, a la deriva, sota un cel rúfol, pluja fina, una llum inconcreta que em va fer oblidar que la ciutat era la que era, que era migdia i no havia dinat ni tenia gana, ni ganes de fer la feina que tenia pendent i que pràcticament ni recordava. Com avui. Avui és un d'aquests dies. M'hauria de quedar a casa, treballant, ho sé, m'ho repeteixo, miro de convènce'm però no ho aconsegueixo i em trobo sortint per la porta i no sé ni si he près les claus, però no servirà de res comprovar-ho, no cal escolteu, no cal. Passejo for the sake of it, dono voltes a una idea que haig de dur a terme, començar i acabar un dia d'aquests. L'ordre de les paraules és important. Un dia d'aquests significa aviat, no un d'aquests dies; que si mai m'animo a crear una religió prohibiré treballar quan faci un d'aquests dies i només acceptaré com a excusa per no complir amb la processó individual obligatòria la millor de les companyies.

"...i al setè dia, Déu no havia acabat encara la seva obra i va haver de treballar, que és el que té ser autònom." (Gènesi 2:2)