22 de juliol 2010
Correccions
Em busco, em trobo, i llegeixo una crítica d'una de les meves darreres traduccions. Més concretament, la traducció d'un text que l'autora va revisar personalment, atès que parla i escriu el castellà tan bé o tan malament com jo. I em poso vermell, començo a suar, tot sol davant la pantalla, passo vergonya. Ha deixat pel final la menció a la traducció. i, suposo que per manca d'altres arguments, el crític enumera i ubica (amb números de pàgina inclosos) totes les errades que he comès. Miro de convèncer-me que n'hi ha poques, que no està tan malament, que moltes són discutibles, que en algun cas fins i tot s'excedeix, però em maleeixo els ossos igualment, i maleeixo els seus també, per què no dir-ho. Aleshores reviso les dades del llibre i m'adono que qui em condemna públicament (Ricardo Senabre) o bé m'ha canviat la mare o bé no és capaç ni tan sols d'escriure bé el meu segon cognom. I no puc evitar preguntar-me quantes errades hauria comès ell en tres-centes pàgines escrites contra rellotge.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
gomina? quin imbècil.
Ni cas. Segur que has fet una bona feina.
Annabel
Hubiera hecho tantas más que es mejor no especular.
Y qué curioso caer siempre en la carta blanca de arremeter contra el traductor. Añadiré que después de ti iban otros tantos profesionales además de la autora que no vieron ninguno de esos errores.
Así que el cap ben alt.
g
Deixant de banda que els errors són quatre i francament discutibles (el fet que un paio tan feliç d'haver-se conegut a si mateix com el Semeabre aquest no s'adoni que la repetició de "mientras buscaba una complicidad aparentemente espontánea y poco buscada" és intencionada resulta força revelador), el més collonut de tot plegat és que el senyor Semeabre hagi de recórrer a l'anècdota per dir alguna cosa dolenta de la traducció, precisament quan es queixa que l'autora caigui massa sovint en l'anècdota. Doncs no senyor Semeabre, no: si tot un restret intel·lectual com vostè pretén malparlar d'una traducció i només troba "algunos descuidos", el millor que pot fer és callar. Els lectors li ho agrairem i, a més a més, no resultarà tan evident que no té ni punyetera idea de què significa traduir. Per cert: a mi, com a lector, m'encanten els personatges "que entren y salen de la acción porque sí". Finalment, publica vostè en un diari tan cutre i el llegeix tan poca gent que en 2 minuts n'he tingut prou per fer baixar la puntuació del seu comentari a 1 estrelleta. I tu, Gomina, no et deixis impressionar tan fàcilment, collons!
Publica un comentari a l'entrada